Retorn

Fa exactament un mes i dos dies que no actualitzava. Tal vegada perquè aquella darrera actualització va tancar una etapa de la meva vida una mica complicada.
Avui, un mes més tard, he de dir que la meva vida ha canviat per complet i d'aquell regust amarg amb la qual vaig fer la darrera actualització em quedo amb els bons records. Ara, ara em toca viure.

(Sí, amb tu.)

Reflexes d'ignorància

Avión plateado

Como cada noche pensó que podía llevarse para cenar.
-Bocata de jamón con una botella de agua. Y la tableta de chocolate… -murmuró-.
Preparó el bocata junto a la botella de agua y la tableta de chocolate y los metió en una bolsa, en la que también metió una manta, por si hacía frío.
Bajó las escaleras y se dirigió al coche. Puso rumbo al aeropuerto.
(…)
Minutos más tarde, con la piel ya muy fría, paró el coche y, con firmeza, cogió la bolsa con su cena y distintas pertenencias. Empezó a andar y, con paso firme, llegó a la terminal uno pensando que quizá llegaría tarde. Pero no. Llegaba justo a tiempo. Estaba saliendo de nuevo el Avión Plateado de cada noche, con su misma lentitud y su ligero movimiento. Más allá, cientos de aviones amarillos se disponían a caer como la lluvia.
-Qué bonito, -pensó-.
Y así, noche tras noche. Dejaba siempre todo por ver esa espectacular escena que muchas veces le hacía pensar si de verdad valía mucho más que cualquier otra cosa. Y sí, lo valía.
Una noche, una chica se acercó un tanto sigilosa y con una especie de timidez y sencillez que, asombrosamente, la dejó sin palabras.
-Perdona, ¿Qué haces aquí tan sola? Siempre estás aquí justo cuando el Avión Plateado se dispone a despegar.

-Me encantaría poder responder a esa pregunta con total normalidad si supiera su respuesta. Aún así, amiga, puedo decirte que ese Avión Plateado se lleva cada noche mi sueño, mi ilusión y mis ganas de vivir.

-Y… ¿Porqué no compras un billete y te dispones a llegar a ese destino?

-Porque no puedo pagármelo y mucho menos aterrizar en un lugar dónde ni siquiera existe un sitio para mi. Y ahora la pregunta es: ¿Qué estoy haciendo aquí?

Per a tu, Toni.

"Presentació del darrer projecte de Toni Roig, que veu la llum dos anys després que ens deixàs, el 30 de setembre de 2007. És una obra que uneix la música clàssica i la tradicional.Després de l'estrena de l'obra el mes de gener de 2008, s'ha enregistrat, de manera que s'ha complert, així, el desig del mateix Roig. A més, és una mostra de la ferma intenció de difondre el llegat daquest músic compromès i de servar-ne la memòria, recordant-lo en el segon aniversari de la seva sobtada partida."

Aquí ho tens. T'ho mereixes, artista!
http://www.youtube.com/watch?v=hCNoJarL5nU



Teatre Principal, 21:00h. Al-Mayurqa Clàssic, de Toni Roig.

.

Reconozco que quiero estar contigo y que apenas te entiendo. Aunque a veces tú te empeñes en convertirte en un libro cerrado con candado. Ni siquiera sé que buscas, en realidad no sé si nunca has buscado algo. Hoy por hoy, sé que esto no es un error. Porqué para algo me dijiste que me querías y a los cinco minutos entraste en choc y pasado 0'5 segundos más ni tan siquiera te acordabas de lo ya dicho. No tengo complejo de muñeca, y por mucho que me esfuerce en echarle una sonrisa a esta cara de payaso, difícilmente consigo borrar el dibujo de las lágrimas. Ya no pretendo nada. Y más al saber que tu inmadurez a superado demasiados límites. ¿Por qué romper a besos delante de mi? Los payasos, los bufones y las ranas también tenemos sentimientos. Dejar de perder el tiempo. Dejar de dejarme la vida por ti. Dejar de dejarme de dejarme de llorar. No te lo mereces. Ni hoy, ni nunca. Pero sin embargo, reconozco que te quiero.

<<(...) ► Reconozco que ■ (ya no quiero) >>(...)► ...estar contigo y que apenas te ■ (he llegado a entender).>> ► Aunque ■ (ya no) >>► ...te empeñes en convertirte en un libro cerrado sin candado. ■>> ► ...Sé que nunca has buscado algo. Hoy por hoy, sé que esto ■>> ► es un error. Porque para algo me ■>> ► (mentiste cuando) ...me dijiste que me querías. ■>> ► No (soy una) ■>> ► ...muñeca y por mucho que ■>> ► (lo intentes) ■>> ► ...los payasos ■>> ► (no pueden evitar sacar) ...una sonrisa. ■>> ► Ya no pretendo ■>> ► ..que tu inmadurez ■ >>► (consiga) ...romper a (trozos mis sentimientos) ■ >>► (porque) ...los payasos, los bufones y las ranas ■ >>► (no) queremos ■ >>► ...perder el tiempo. ■ >>► (Ni quiero) dejarme (más) la vida por ti. ■ >>► No te lo mereces. Ni hoy, ni nunca. Pero sin embargo, ■<<rebobinar hasta el principio<< ►... reconozco que quiero estar contigo y que ■>>Rebobinar hasta el final>> ► ...te quiero.



24 de febrero del 2009.

Diccionari 1

Addicció s. f. Ús i dependència d'algú cap al consum habitual d'una cosa, especialment drogues.

Temptació s. f. 1. Ganes de feruna cosa mal feta o que no s'hauria de fer. 2. Cosa o persona que provoca aquestes ganes.

Addicció+Temptació igual a...?

Qui ets tu??

Asseguts, amb poques feines i sentint la companyia. Acompanyada amb la persona amb qui volia estar. Un petit roçament de mans que aconseguia que la pell s'em poses de gallina. Rient de veritables tonteries. "I sí li dic que..." "No, no! Encara no és el moment" (De fet, mai és el moment...). Amb un mig somriure em diu que s'ho està passant genial. I que no em vol perdre mai. Allò era un horabaixa de cafè amb llet. (Era un horabaixa perfecte). "Guau!! Ara m'ha mirat... segur que em vol dir alguna cosa!" "No, millor encara! Segur que em calla amb una besada" "I si li pos més fàcil?" "No, no li puc posar més fàcil! He de fer-me la dura."

"I si..."

<<This is the way you left me,I'm not pretending. No hope, no love, no glory, no happy ending.>>

De sobte, algú em toca l'esquena. "Au va! Estàs empanada! Agafa les bosses del Súper, què jo sol no puc!"

STOP. Fora de la meva ment... adéu imaginació. Adeú tu. Adéu jo. Adéu nosaltres. El que és, és. El que no és, no és. I el que no és... no existeix.

Per fer...i per desfer.

Sabia que si girava el cap i mirava cap enrera arribaria a la conclusió de que no hi trobaria més que mancançes. Asseguda amb les cames entrellaçades somriu i pensa que això és subrealista. Acte seguit se n'adona que algú l'està mirant i que enten cada gest, cada mirada i cada pensament contradictori. Per molt que intenti allunyar els seus cinc sentits cap a una altra banda no ho aconsegueix. Sent el tacte dur, olor nova i bufades de vent.
Sí, odia els llocs públics. No té cap mena d'intimitat.
Sap que la decisió que prendrà d'aquí uns... 7 minuts marcarà un abans i un després desde l'abans fins el després.
"I si..." "Au va, ara no és moment de..." "Però i si..." "D'acord, atura."

Pàgines en blanc.

Sabia que aquest dia arribaria. Es sentia presonera. Com si estés asseguda a una cadira. Fermada. Amb els ulls tapats. Sense poder-se moure. Al principi tot era il.lusió, somnis. Al principi tot és... molt nou. Entenia que en aquesta vida donar-ho tot no era la solució. Però li era igual. Ho donava tot perqué sentia que ho havia de fer. Bé, més aviat ho donava tot perqué així ho volia fer. Deixant-se la pell. Deixant-se el seu dia a dia. Malgrat tot, malgrat que encara estigui fermada, intentarà passar pàgina. Està cansada de sempre llegir el mateix. La mateixa pàgina, les mateixes paraules. La mateixa persona.

Per molt que pasi el temps, habia entés que l'estimava. Ella sola havia decidit que faria amb aquesta història. Història que no ha existit. Com un llibre on només hi ha les tapes i a dintre es buit. Sé que xerrant amb tercera persona l'únic que aconseguesc és parlar de la persona que ha crecut, que ha estimat, que ha sigut feliç i, alhora, la més infeliç. De fet, l'únic que aconseguesc és xerrar de mi.

I sabeu? Vaig amb el cap ben alt. I els meus objectius, ara per ara, segueixen fixes. Sé el que vull. Sé que cerc. I per molt que passi el temps, res canvia.

Tot el que passa, passa per algún motiu. Res ha estat un error. I què estiguis a la meva vida... (malgrat tot) és un regal.

Pàgines en blanc que duen el teu nom.

Recepta musical.

Per a la següent recepta, cal tenir els següents "ingredients". (Per a tu i per a mi, és a dir, per a dos.)

-Guitarra.
-Imaginació infinita (i dic infinita per la improbabilitat dels fets).
-Unes orelles.
-Pàciencia.
-Un llàpis i una goma (per borrar i/o reescriure).
-Il.lusió.
(I el més complicat).
-Que m'escoltis.
-Que l'entenguis.
-I per finalitzar, que la sentis tu. Sí, tu.

Preparació:
Guitarra en mà. Per començar, agafaré la poca (o molta) imaginació que tengui per aconseguir que les notes surtin del meu cervell i acabin a les meves mans fent un esborrany d'una "cançó". Acte seguit, amb les orelles, intentaré que el que soni tengui un ritme, etc. Dic paciència al fet de veure que quan una cosa no surt, no m'he d'agafar dels cabells per difícil que sigui. Si m'equivoc, goma i tornar a escriure. Quan vegi que comença a sortir, segurament notaré l'il.lusió de cada só, de cada nota.
El més complicat és que tu m'escoltis, que l'entenguis i que la sentis.

Això sí, aquesta és una recepta inacabada. Perque la lletra, la poses tu, amor.

Cridant en silenci

Paraules que surten quan el tassó és ple, quan ja no pot estar més ple, quan vesses... Paraules que ningú vol escoltar, paraules que tu no t'atreveixes a dir.

Crits en silenci, per ningú, per res.

Tòpics d'amor

Rera les barreres de la incomprensió, s'hi amaga una dolça sensació de solitud i amargura.

Tu, el camí ple d'espines, fas que em guanyi la vida als carrers regalant roses, per sentir-me més alliberada, per sentir menys dolor.

Tu, il.lusió robada, esperança innecessaria.

Tu, que m'has fet tan gran i que al teu costat sóc tan petita. Morta de por. Inquieta.

Tu, el meu goig de viure. El meu 100%.

Tu, tu, tu... sempre tu.

Renuncio a tu, sentiment ternari. (I a mi també renuncio).

Tòpics d'amor.

. i principi de viure sense tu.

Si penses matar-me, fes-ho ara.

Prefereixo que ho facis tu abans de morir-me de tristesa.

Per favor, sigues feliç.