Sabia que si girava el cap i mirava cap enrera arribaria a la conclusió de que no hi trobaria més que mancançes. Asseguda amb les cames entrellaçades somriu i pensa que això és subrealista. Acte seguit se n'adona que algú l'està mirant i que enten cada gest, cada mirada i cada pensament contradictori. Per molt que intenti allunyar els seus cinc sentits cap a una altra banda no ho aconsegueix. Sent el tacte dur, olor nova i bufades de vent.
Sí, odia els llocs públics. No té cap mena d'intimitat.
Sap que la decisió que prendrà d'aquí uns... 7 minuts marcarà un abans i un després desde l'abans fins el després.
"I si..." "Au va, ara no és moment de..." "Però i si..." "D'acord, atura."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada