Sento olor a terra banyada entrant per la finestra. Desitjaria innundar-me d'aigua mentres sento la pluja als meus braços, tan suau, fresca i resistent.
I m'agradaria que tu fossis aigua.. Aigua que em banya tots els recons del cos. Que fa que la pell s'em possi de gallina i que a l'estona sigui una sensació de plaer inmensa.
Però... si fossis aigua impliqueria el pitjor de tot, i és que et sentiria a estones, ja que l'aigua és juganera i cau rodolant sense poder evitar-ho.
He intentat agafar-te moltes vegades amb les mans, però és gairebé impossible. Acaba desapareguent pel desaigo.
2 comentaris:
La pluja banya, però el cos s'acaba aixugant. A la fí amb blogspot, m'agrada molt més ^^
el que fa el que pot no estar obligat a fer més.
El dia, tot i ser el que és, no està mal elegit per començar un blog.
solet :)
Marri! quantes coses tens ja en marxa? ets mortal
i m'encanta això de "reflexes d'ignorància" :)
t'estim un munt! (L)
Publica un comentari a l'entrada