Però no. No escriuré res a un arbre en senyal del meu amor. Ni tan sols et faré petons ni et donaré abraçades. I és que.. no sé com escriure per tu, amor inexitent, que ni sents ni pateixes, ni veus ni escoltes, ni em mires ni m'abraces. Què faig?
Avui em sento malament, de no haver anat a aquell arbre a escriure el teu nom i el meu. I saps per què? Perqué com a mínim hauria quedat la marca a l'arbre.. Ja que el sentiment era de dos i jo el segueixo tenguent, però tu.. tu no.
3 comentaris:
Don't worry, baby. Everything's gonna be alright. You know... :)
ooooo se pueden dejar comentarios..que sofisticacion! jijij
mary....yo no tengo inspiracion asi k no te puedo dejar un comentario xulo..pero almenos sabes que estoy contigo ^^
misinterpret!
Ja et vaig dir que el text m'agradava molt, però no crec que et sorprengui, si és que m'agrada tot el que escrius!!
Un dia pens fer-me un blog d'aquests, ja veuràs!
soleeT!
Publica un comentari a l'entrada